|
“La diversitat em sembla un poderosíssim mecanisme evolutiu que la vida genera, en les seves espècies i en la pròpia biogènesi d’aquestes, per afrontar una pluralitat d’aconteixements de naturalesa impredictibles (impredictibles perquè com deia Pablo de Tarsos "El món, tal i com el veiem, està succeïnt"). No creus que aquest tan tractat mestissatge en els nostres nivells de saviesa no són més que procaces "sensacions de progrés"?. Enfront a la diversitat, no és millor respecte que paròdia d’assimilació?
Leonardo da Vinci deia que amb gran esforç, hom pot tallar la realitat per un pla, però tot i que aquest gest sigui molt important no s’hauria d’oblidar que la realitat és molt més basta. Crec en l’art que creix dins la diversitat, que s’esforça per entendre l’altre. No cerco les semblances si nó les diferències doncs en la comprensió d’aquestes és on ha de residir la força del segle XXIè. En aquest sentit, crec que altres continents ens poden donar algunes lliçons ja que a Europa encara li manca experiència respecte a la integració i al mestissatge.” M. José de los Santos Auñón “Peça per a l’aigua nòmada, (Conversa amb Jaume Plensa)” Barcelona, gener 2001 |
||
| Galeria Toni Tàpies 0# Galeria 1# Artistes 2# Programa 3# Edicions 4# Catàlegs 5# Contacte 6# Notícies 7# Enllaços |
|
|