|
“Fidel als seus gestos, Antoni Llena ha tallat, muntat, enganxat, arrugat, ajuntat, cremat, esquinçat, estructurat i amalgamat trossos de grapes, paper matamosques, cintes de màquina d’escriure, mocadors de paper, paper encerat, fusta, pedres, pà d’or, plàstics d’embalar, escuma, moqueta i mirall, per fer-ne aparèixer metàfores, il·lusions, somnis i records. Cadascun d’aquests petits quadres, tancat en una vitrina de doble cara, congela els artefactes i les collites d’un altre espai-temps. A més, les vitrines s’arrengleren l’una darrere de l’altra, i el fet que els quadres estiguin encaixats en un suport transparent evoca una ullera de llarga vista fixada en l’horitzó. La composició permet aleshores una juxtaposició de les imatges, i aquesta nova profunditat esdevé la suma d’una trajectòria renovada. A la manera de fragments arqueològics, aquests objectes revelen la seva part de secret: la fragilitat, la inestabilitat, la precarietat i el caràcter efímer propis dels treballs de Llena, la pobresa dels materials, que contrasta amb la riquesa de les seves evocacions, les referències abstractes a les obres clàssiques, l’actitud voluntàriament involuntària de les seves composicions i les desestabilitzadores combinacions d’escales de les seves escultures públiques. Aquí sembla que fins i tot el temps i l’espai hagin estat manipulats, esquinçats, enganxats de nou i doblegats per a què coincideixin els esdeveniments d’aquesta perspectiva plena.”
Natasha Hébert “El viatge d’hivern” Barcelona, Febrer-Març 2006 |
||
| Galeria Toni Tàpies 0# Galeria 1# Artistes 2# Programa 3# Edicions 4# Catàlegs 5# Contacte 6# Notícies 7# Enllaços |
|
|