Anys de joventut i formació | Galeria Toni Tàpies

1923
Neix a Barcelona el 13 de desembre, fill de Josep Tàpies Mestres i de Maria Puig Guerra. Durant la seva infantesa, Tàpies viurà en un ambient social i cultural marcat, en bona mesura, per l’amistat del seu pare amb destacats personatges de la vida pública catalana i del republicanisme catalanista de l’època, i per la intensa activitat cívica i política de l’avi matern.

1926-1932
Estudis primaris a diferents escoles de Barcelona (Col·legi de les monges de Loreto, Escola Alemanya i Escoles Pies).

1934
Inicia els estudis de batxillerat. Primer contacte amb l’art contemporani a través d’algunes publicacions catalanes i especialment del número extraordinari de Nadal de la revista D’Ací i d’Allà, coordinat per Josep Lluís Sert i Joan Prats, amb textos de Zervos, Foix i Gasch, entre d’altres, i reproduccions d’obres de Picasso, Braque, Gris, Léger, Mondrian, Brancusi, Kandinsky, Duchamp, Arp, Miró, etc.

1936-1939
Durant la Guerra Civil espanyola continua els seus estudis al Liceu Pràctic de Barcelona i, durant alguns mesos, freqüenta les dependències del govern de la Generalitat de Catalunya, on el seu pare exerceix d’assessor jurídic. Practica el dibuix i la pintura de forma autodidacta. El desenllaç de la guerra -derrota del govern democràtic i legítim de la II República i l’inici de la dictadura del general Franco- marcarà profundament molts aspectes de la seva futura trajectòria vital i artística.

1940
Els seus estudis -primer a l’Institut Menéndez y Pelayo i després una altra vegada a les Escoles Pies- s’interrompen sovint a causa de la seva salut fràgil.

1942-1943
Malaltia pulmonar i llarga convalescència al sanatori de Puig d’Olena i, posteriorment, a Puigcerdà i La Garriga. Dibuixa i fa còpies de Van Gogh i Picasso. S’interessa per la història de la filosofia. Llegeix Thomas Mann, Nietzsche, Spengler, Ibsen, Stendhal, Proust, Gide, etc. Sent predilecció per la música romàntica, especialment per Wagner i Brahms, així com per tota la ideologia estètica del romanticisme i del postromanticisme alemany.

1944
Inicia els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, que abandonarà poc abans d’acabar, i dels quals conservarà, sobretot, el record d’alguns companys: Carles Barral, Alfonso Costafreda, Jaime Gil de Biedma, Alberto Oliart, Joan Reventós, Josep M. Castellet, Manuel Sacristán, Josep M. Ainaud, etc. Durant dos mesos estudia dibuix a l’Acadèmia Valls de Barcelona, on coneix casualment el poeta i crític d’art Josep M. Junoy, l’estímul del qual l’influirà en la decisió de dedicar-se a l’art. D’aquest any, es conserven diversos retrats i autoretrats, així com alguns dibuixos d’influència picassiana i surrealista.

1945
Dedicació creixent a la pintura. Primeres temptatives amb materials densos, que obté mesclant pintura a l’oli amb blanc d’Espanya. S’interessa per la filosofia de Heidegger i de Sartre, així com pel pensament oriental.

1946
Ocupa temporalment un estudi al carrer Diputació de Barcelona. A les obres de tall primitivista i expressionista realitzades en aquest moment, s’hi sumen nombroses pintures abstractes, caracteritzades per un interès fonamental per la matèria i amb un ús recurrent del collage i del grattage.

1947
Coneix el poeta J.V. Foix, màxim representant de l’avantguarda literària catalana anterior a la Guerra Civil, amb qui estableix una sòlida amistat i una simpatia artística recíproca que perduraran al llarg del temps. Coneix també el poeta Joan Brossa, i també Joan Prats (que li transmet des del primer moment un corrent de simpatia i suport) i altres membres de l’antic ADLAN (Amics de l’Art Nou), que l’estimulen en el seu treball. Sebastià Gasch publica a la revista Destino l‘article “Unos dibujos de Tàpies”.

1948
Exposa al I Saló d’Octubre de Barcelona (Galeries Laietanes). És cofundador de la revista Dau al Set. Desenvolupa un interès creixent pel surrealisme, la psicoanàlisi i la ciència moderna. Coneix Joan Miró, que admira, i amb qui iniciarà a partir de llavors una amistat ininterrompuda. Realitza, al taller d’Enric Tormo, els seus primers aiguaforts.

1949
Exposa al II Saló d’Octubre de Barcelona (Galeries Laietanes) i a la mostra Un aspecte de la pintura catalana, organitzada per Cobalto 49, a l’Institut Francès de Barcelona i presentada pel poeta João Cabral de Melo, aleshores cònsol del Brasil a Barcelona. A Madrid, presenta algunes obres al Salón de los Once, invitat per Eugeni d’Ors. Es relaciona amb diversos membres del Club 49, fundat aquell mateix any: el poeta Joan Teixidor, el crític i historiador de l‘art Alexandre Cirici, l’arquitecte Illescas, el mateix Joan Prats, etc.

1950
Primera exposició individual a Barcelona (Galeries Laietanes), organitzada per Josep Gudiol. Juan Eduardo Cirlot escriu el text del catàleg. En un número de Dau al Set publicat amb aquest motiu, Brossa publica el seu «Oracle sobre Antoni Tàpies», i apareix també la monografia Tàpies o el dau modern de Versalles, de Tharrats. Becat pel govern francès, passa una temporada a París, on viu i treballa al número 8 de l’avenue Eugénie de Saint-Cloud. Durant la seva estada a la capital francesa, s’interessa pel marxisme i viu de prop la polèmica suscitada entorn al realisme social. Exposa a Pittsburgh, seleccionat pel Premi del Carnegie Institute.

1951
Visita Picasso al seu taller de la rue des Grands-Augustins, on coneix Christian Zervos i Jaume Sabartés. Durant la primavera d’aquell any, viatja per Bèlgica i Holanda. Sota la influència del pensament marxista, i preocupat per la situació política a Espanya, realitza nombroses pintures de tema social.

1952
Exposa a la XXVI Biennal de Venècia, i és invitat novament a participar (junt amb Pierre Alechinsky, Jean Dubuffet, Tal Coat, Ben Nicholson, Karel Appel, Franz Kline, Willem de Kooning i Robert Motherwell, entre molts d’altres) al certamen del Carnegie Institute de Pittsburgh. Nova exposició individual a Barcelona (Galeries Laietanes).

1953
Primera exposició individual a EUA (Marshall Field and Company, Chicago). Viatja a Nova York amb motiu de la seva exposició a la Martha Jackson Gallery. Adquireix un coneixement més gran de l’expressionisme abstracte americà, en el qual descobreix afinitats i coincidències amb la seva pròpia obra. Reemprèn les seves investigacions matèriques iniciades vuit anys abans, treballant amb terra, collages, incisions, etc. Amb motiu de la seva exposició a les Galerías Biosca, es desplaça a Madrid, on coneix Vicente Aleixandre. Rep un premi a la II Biennal de São Paulo.

1954
Nova exposició individual a Barcelona (Galeries Laietanes). Participa en la XXVII Biennal de Venècia, en la 64ª Exposició Anual de la Nebraska Art Association i en l’exposició Reality and Fantasy 1900-1954 (Walker Art Center, Minneapolis). Es casa amb Teresa Barba Fàbregas.

1955
Viatja a París, on coneix el poeta i crític Édouard Jaguer, el qual l’invita a participar en l’exposició Phases de l’art contemporain (Galerie R. Creuze). Coneix també Michel Tapié, amb el pensament estètic del qual simpatitza. Participa en unes jornades de debat sobre art organitzades per la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander). Premi de la República de Colòmbia en la III Biennal Hispanoamericana, celebrada a Barcelona. Participa, a finals d’any, en l’exposició inaugural de la Galerie Stadler, de París. Exposicions individuals a Estocolm, Santander i Barcelona.