Compromís polític

Bio_politica

1969
Durant aquest any escriu diversos textos per a diferents mitjans de comunicació en els quals reflexiona sobre el paper de l’art contemporani en la societat i polemitza sobre aspectes concrets de l’art i la cultura a Catalunya i Espanya. Michel Tapié publica la monografia Tàpies. Exposició retrospectiva de la seva obra gràfica a la Kunstverein de Kassel. Clovis Prevost dirigeix la pel·lícula Antoni Tàpies, produïda per la Fondation Maeght, i J.M. Acarín i A. Danhel realitzen Malír Tàpies, documental per a la televisió txecoslovaca. Noves exposicions individuals a Barcelona, París, Munic, Nova York i Toronto.

1970
Acudeix a una assemblea clandestina que se celebra al monestir de Montserrat per protestar per l’anomenat Procés de Burgos, en el qual un tribunal militar jutja opositors a la dictadura del general Franco. Al llarg de l’any, intensifica la producció d’objectes-escultura i incrementa el nombre d’experiències en el camp de l’assemblatge. Realitza, en una línia similar, l’obra mural Gran esquinçall per al nou teatre de St. Gallen, Suïssa. Es publica La pràctica de l’art, compilació dels seus escrits i declaracions. Alexandre Cirici publica Tàpies, testimoni del silenci. Exposicions individuals a Nova York, Baden-Baden, Estocolm, Barcelona i Milà.

1971
Realitza la suite de dibuixos i collages Cartes per a la Teresa, que més tard (1974) s’editarà en forma de llibre. A la Galerie Maeght de Zuric presenta la seva producció recent d’assemblatges i objectes-escultura, realitzats entre 1968 i 1970. Col·labora amb André du Bouchet en el llibre de bibliòfil Air, amb catorze litografies i aiguaforts. Sebastià Gasch publica la monografia Tàpies. La galeria Il Collezionista d’Arte Contemporanea, de Roma, acull l’exposició Antoni Tàpies. Opere 1946-1970. Altres exposicions individuals a Colònia, Londres, Balstahl, Palma de Mallorca, Malmö i Barcelona.

1972
Obté el Premi Rubens, a Siegen, Alemanya, on s’inaugura una exposició retrospectiva de la seva obra (Städtische Galerie im Haus Seel). Joan Miró el nomena membre del patronat de la fundació que acaba de crear. Acudeix a la inauguració de l’exposició Tàpies. Objets et grands formats (Galerie Maeght, París). Vera Linhartova publica la monografia Tàpies. Participa, junt amb John Cage i Bob Thompson, en l’exposició Concept and Content (Martha Jackson Gallery, Nova York).

1973
De nou a París, assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Musée d’art moderne de la Ville de Paris, que posteriorment viatjarà a Ginebra (Musée Rath) i Charleroi (Palais de Beaux-Arts). Intensifica la seva dedicació a l’assaig, amb textos que es publiquen durant l’any en diferents mitjans de comunicació. Realitza una sèrie de litografies per al llibre La clau del foc, amb pròleg i selecció de textos de Pere Gimferrer. També crea els primers projectes per a Llull-Tàpies, llibre de bibliòfil que no es publicarà fins al 1985 i, al costat d’altres creadors, participa en el llibre-homenatge a Joan Miró L’Émerveillé merveilleux. Mariuccia Galfetti publica Tàpies. Obra gràfica 1947-1972. Exposicions individuals a Barcelona, Los Angeles, Sevilla, Bonn i Madrid.

1974
Rep el Premi del British Arts Council amb motiu de l’Exposició Internacional del Gravat, i a Colònia li concedeixen la Stephan-Locher-Medaille. Publica L’art contra l’estètica, nova compilació d’articles i declaracions. Es publiquen les monografies Antoni Tàpies i l’esperit català, de Pere Gimferrer, i Antoni Tàpies. Zeichen und Strukturen, de Werner Schmalenbach. Exposicions retrospectives a Humlebæk (Louisiana Museum), Berlín (Nationalgalerie), Londres (Hayward Gallery) i Swansea (Glynn Vivian Art Gallery). A París (Galerie Maeght), dóna a conèixer una sèrie de monotips motivada en gran part per la situació política a l’Estat espanyol i, particularment, per l’execució del militant anarquista Salvador Puig Antich. Exposicions individuals a Düsseldorf, Londres, Toronto, Goteburg, Ciutat de Mèxic i Nova York.

1975
Contribueix amb una litografia i un cartell a la campanya promoguda per diverses entitats cíviques per demanar l’abolició de la pena de mort a Espanya, i participa en diferents accions organitzades per opositors al règim franquista en favor de l’amnistia a presos polítics i del retorn definitiu de les llibertats democràtiques. Realitza cinc aiguaforts per al llibre d’Edmond Jabès Ça suit son cours, així com una sèrie de gravats per a un llibre de Jean Daive, i col·labora amb Shuzo Takiguchi en l’obra Llambrec material. Exposicions individuals a Barcelona, Zuric, Nova York, Basilea, Sevilla, Los Angeles, Ginebra, Palma de Mallorca i Madrid.

1976
Viatja a Saint-Paul-de-Vence, on assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva a la Fondation Maeght, que posteriorment anirà a la Fundació Joan Miró de Barcelona. A Venècia, visita la Biennal, on participa en l’exposició Spagna: Vanguarda artistica e realtà sociale. En diversos textos escrits al llarg de l’any, reflexiona sobre la condició de l’artista, la política i els compromisos ètics dels “treballadors de la cultura”, posant de manifest les preocupacions dels intel·lectuals espanyols durant els inicis de la transició que viu el país cap a un règim democràtic. Nova exposició retrospectiva a Tòquio (Seibu Museum of Art). Georges Raillard publica la monografia Tàpies. Exposicions individuals a Boston, París, Ginebra, Girona, Munic i Barcelona.

1977
Publica el llibre autobiogràfic Memòria personal. Durant aquest any realitza cartells per a diverses activitats cíviques i culturals. Exposició retrospectiva itinerant a Nord-amèrica (Albright-Knox Art Gallery, Buffalo; Museum of Contemporary Art, Chicago; Marion Koogler McNay Art Institute, San Antonio; Des Moines Art Center, Des Moines; i Musée d’Art Contemporain, Montreal). Exposició retrospectiva d’obra sobre paper a Bremen (Kunsthalle), Baden-Baden (Staatliche Kunsthalle) i Winterthur (Kunstmuseum). Col·labora amb Rafael Alberti en el llibre de bibliòfil Retornos de lo vivo lejano. Roland Penrose publica la monografia Tàpies. Exposicions individuals a Barcelona, Lleida i Madrid.

1978
Exposició retrospectiva d’obra sobre paper a Les Sables-d’Olonne (Abbaye Sainte-Croix). Viatja a Nova York amb motiu de la seva exposició a la Martha Jackson Gallery, amb la qual celebra vint-i-cinc anys de col·laboració. Visita Robert Motherwell a la seva casa de Greenwich, Connecticut. Julio Cortázar escriu “Grafitti” per al catàleg de la seva nova exposició a la Galeria Maeght de Barcelona. Col·labora amb Alexander Mitscherlich en el llibre Sinnieren über Schmutz, i realitza vuit gravats per Petrificada petrificante, llibre de bibliòfil amb poemes d’Octavio Paz. Altres exposicions individuals a Basilea, Madrid, París, Düsseldorf, Isernhagen, St. Gallen, Hamburg i Barcelona.

1979
El seu llibre Memòria personal rep els premis Ciutat de Barcelona i Pablo Antonio Olavide. És elegit membre honorari de l’Akademie der Künste, Berlín. Exposició retrospectiva itinerant a Karlsruhe (Badischer Kunstverein) i Linz (Neue Galerie der Stadt Linz), amb motiu de la qual Andreas Franzke i Michael Schwarz publiquen la monografia Antoni Tàpies. Werk und Zeit. Participa en les exposicions European Dialogue, en el marc de la III Biennal de Sidney, i Soft-art. Weich und Plastisch, a la Kunsthaus de Zuric. Exposicions individuals a Ciutat de Mèxic, Amsterdam, Barcelona, Colònia, Miami, Girona, València, Stuttgart i París.

1980
Durant aquest any, diferents museus europeus acullen exposicions retrospectives de la seva obra: Museo Español de Arte Contemporáneo (Madrid), Stedelijk Museum (Amsterdam) i Kunsthalle (Kiel). En les Jornades d’Estudi sobre els Drets Humans, organitzades per la Creu Roja al monestir de Montserrat, llegeix la ponència “L’art i els drets humans”. Col·labora amb Jorge Guillén en l’edició de bibliòfil del llibre Repertorio de junio. Exposicions individuals a Zuric, Roma, Lugano, Salzburg, Valladolid i Viena. Participa en diverses exposicions col·lectives, entre les quals destaquen Zeichen des Glaubens (Schloss Charlottenburg, Berlín Occidental) i Umanesimo, disumanesimo nell’arte europea 1890/1980 (Palagio di Parte Guelfa, Florència).

© Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

SSL Certificates