Èxit internacional

tapies-04

1981
A Saint-Paul-de-Vence, crea les seves primeres escultures de ceràmica, assistit pel ceramista alemany Hans Spinner. A Madrid, el rei Joan Carles I li atorga la Medalla d’Or de Belles Arts, i a Londres és investit doctor honoris causa pel Royal College of Art. Fa els primers esbossos per a una escultura monumental dedicada a Picasso, encarregada a l’artista per l’Ajuntament de Barcelona. Noves col·laboracions en el camp de la bibliofília: Anular, amb José-Miguel Ullán, Tàpies, répliquer, amb Jean Daive, i La pierre trouant le sens mais, plus tard, le ciel au fond de l’entaille, amb Yves Bonnefoy. Assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva a la Fondation Château de Jau (Cases-de-Pène, França). Nou viatge a Nova York amb motiu de la seva exposició a la galeria M. Knoedler. A Barcelona, la Galeria Maeght reuneix més de cent pintures i dibuixos realitzats durant l’any 1980. Exposicions individuals a Tòquio, Lindau, St. Gallen, San Francisco, Madrid, Colònia, Düsseldorf, Osaka i Zuric. Participa en l’exposició Paris-Paris, 1937-1957. Création en France (Centre Georges Pompidou, París).

1982
Es publica La realitat com a art, tercera recopilació d’articles i declaracions de l’artista. La dicotomia entre “cultura real” i “cultura oficial” i el qüestionament de les polítiques culturals promogudes des del poder polític són temes recurrents en els textos escrits al llarg d’aquest any. Assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva a Venècia (Scuola di San Giovanni Evangelista), celebrada en el marc de la XL Biennal. Rep, junt amb Marc Chagall, el premi de la Fundació Wolf de Jerusalem. Realitza l’escenografia de l’obra de Jacques Dupin L’Éboulement. Col·labora amb Pere Gimferrer en el llibre de bibliòfil Aparicions. Realitza tres aiguaforts per a El péndulo inmóvil, de José Ángel Valente. Exposicions individuals a Roma, Saragossa, Stuttgart, París, Los Angeles, Barcelona, Nova York, Salzburg i Munic.

1983
S’inaugura a Barcelona la seva escultura monumental en homenatge a Picasso. Realitza el paviment de la plaça Catalunya de Sant Boi de Llobregat, assistit per J. Gardy Artigas. La Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d’Or. És nomenat Officier des Arts et des Lettres pel govern francès. Realitza cartells per al Comitè d’Artistes del Món contra l’Apartheid com a contribució a la lluita contra la discriminació racial en el món, per al Comitè Català d’Acció per la Pau i el Desarmament i per la commemoració del desè aniversari de la mort de Salvador Allende. Assisteix a la inauguració de la seva exposició a l’Abadia de Sénanque (Gordes, França). La Fundació Joan Miró de Barcelona acull una exposició antològica de cartells, portades de llibres i fundes de discos. Altres exposicions individuals a Hannover, Zuric, París i Barcelona.

1984
A Zuric, assisteix a la inauguració de la seva exposició d’escultures de ceràmica produïdes entre 1981 i 1983 (Galerie Maeght Lelong). Viatja a Sant Sebastià amb motiu de la seva exposició antològica al Museo de San Telmo. L’Associació per les Nacions Unides a Espanya li concedeix el Premi de la Pau i la Johann Wolfgang von Goethe Stiftung de Basilea li atorga el Premi Rembrandt. Es publica el llibre de bibliòfil L’estació, amb un text de J.V. Foix i gravats de Tàpies. Col·labora amb Edmond Jabès en el llibre Dans la double dépendance du dit. Victòria Combalia publica la monografia Tàpies. Per iniciativa de l’artista, es constitueix a Barcelona la Fundació Antoni Tàpies. Exposicions individuals a Berlín Occidental, París, Colònia, Madrid, Estocolm, Seül, Tòquio, Nova York i Frankfurt.

1985
Publica Per un art modern i progressista, nova recopilació d’escrits publicats anteriorment. Viatja a Milà amb motiu de la seva exposició retrospectiva al Palazzo Reale -organitzada per l’Ajuntament de la ciutat- i, simultàniament, a quatre galeries de la ciutat. A Brussel·les, assisteix a la inauguració d’una nova exposició antològica de la seva obra (Musée d’art moderne), organitzada en el marc d’Europalia 85. El govern francès li concedeix el Prix National de Peinture, i és nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts d’Estocolm. Rep, així mateix, el Premi de la Internationale Triennale für farbige Originalgrafik de Grenchen, Suïssa. Es publica Llull-Tàpies (un projecte iniciat el 1973), amb gravats de l’artista, una selecció de textos de Ramon Llull a càrrec de Pere Gimferrer i un epíleg de Miquel Batllori. Exposicions individuals a Barcelona, San Francisco, Madrid, Milà, Düsseldorf, Helsinki, Knokke-le-Zoute, Alcoi, Albacete i París.

1986
Assisteix a la inauguració de la seva exposició antològica a la Wiener Künstlerhaus de Viena, que posteriorment viatja a Eindhoven (Stedelijk van Abbemuseum). Exposa noves escultures i relleus murals de ceràmica a l’Abadia de Montmajour (Arles). A Nova York, assisteix a la inauguració de la seva nova exposició a la Galerie Maeght Lelong. Forma part, junt amb Francisco Bustelo, Dolores Ibárruri i María Zambrano, entre d’altres, del comitè d’honor del col·lectiu que organitza els actes d’homenatge als Brigadistes Internacionals suïssos, celebrats a Ginebra. Col·labora activament amb la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny. Participa en l’exposició inaugural del Centro de Arte Reina Sofía, de Madrid, junt amb Baselitz, Chillida, Saura, Serra i Twombly. Exposicions individuals a Madrid, París i Barcelona.

1987
Participa activament en una campanya de la Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya per la defensa de la propietat intel·lectual. S’adhereix al programa Homo faber-Homo ludens, organitzat pel Goethe Institut de Osaka. Es publica Équation, llibre de bibliòfil en col·laboració amb Jean Frémon. Realitza els esbossos preliminars de l’escultura monumental Núvol i cadira, que coronarà, el 1990, la nova seu de la Fundació Antoni Tàpies. Barbara Catoir publica Gespräche mit Antoni Tàpies. Participa en les exposicions Le Siècle de Picasso i Fifty Years of Collecting: An Anniversary Selection. Paintings Since World War II, al Musée d’art moderne de la Ville de Paris i al Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), respectivament. Exposicions individuals a Nova York, Madrid, Zuric, València, Colònia i Hannover.

1988
És investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona; el seu discurs d’investidura aborda molts dels temes sobre els quals escriurà d’ara endavant: la funció social de l’art com a via de coneixement i mitjà de transformació de la consciència i de la conducta, la vigència de certes experiències espirituals i contemplatives i la seva adaptació a les necessitats actuals, i la importància del treball de l’artista com a contribució a la lluita contra el mercantilisme i la banalització. Es publica Carrer de Wagner, amb gravats de Tàpies i poemes de Brossa. El govern francès li atorga el grau de Comanador de l’Orde de les Arts i les Lletres. Noves exposicions antològiques a Barcelona (Saló del Tinell) i Marsella (Musée Cantini). Una exposició retrospectiva de la seva obra gràfica, organitzada per la Portland School of Art, a Maine, inicia una itinerància per diferents ciutats d’EUA. Anna Agustí publica Tàpies. Obra completa, 1943-1960, primer volum del catàleg raonat de l’obra del pintor. Participa en l’exposició Aspects of Collage, Assemblage and the Found Object in Twentieth-Century Art (The Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York). Exposicions individuals a París, Basilea, Berlín, Barcelona, Roma, Londres i St. Gallen.

1989
És nomenat membre honorífic de la Gesellschaft Bildener Künstler de Viena i del Centre Català del PEN Club. Exposició retrospectiva de la seva obra gràfica a Pequín (Palau de Belles Arts). Realitza tres aiguaforts per al llibre de bibliòfil El árbol de la vida. La sierpe, amb textos de María Zambrano. Viatja a Düsseldorf amb motiu de la seva exposició antològica a la Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, i presenta, a la Galerie Lelong de Zuric, la seva producció en escultures i obra sobre cartró més recent. Realitza una escenografia per a Johnny va agafar el seu fusell, adaptació teatral de la novel·la homònima de Dalton Trumbo. Participa en l’exposició inaugural de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) de València. Exposicions individuals a Nova York, Buenos Aires, Porto i Düsseldorf.

1990
S’inaugura l’escultura monumental Núvol i cadira, que corona l’edifici de l’antiga Editorial Montaner i Simon, seu de la Fundació Antoni Tàpies que, poc després, inicia les seves activitats públiques. S’inaugura la Sala Antoni Tàpies al Palau de la Generalitat de Catalunya, per a la qual ha realitzat la pintura mural Les quatre cròniques. Li concedeixen el Premi Príncep d’Astúries de les Arts. Viatja a Tòquio, on rep el Praemium Imperiale que atorga l’Associació Artística del Japó. És investit doctor honoris causa per les universitats de Glasgow (al costat de Václav Havel, Umberto Eco i James Stirling) i de les Illes Balears. Col·labora amb Pere Gimferrer en el llibre La llum, per al qual realitza vuit aiguaforts. A Madrid, assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, que posteriorment viatjarà a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Junt amb altres artistes, col·labora amb Amnistia Internacional en el llibre Por un mundo sin ejecuciones. És nomenat membre honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid. Gregory Rood realitza Antoni Tàpies, documental produït per la BBC. Exposicions individuals a Nova York, Milà, Brussel·les, Marsella, Barcelona, Oviedo, Madrid, París i Chicago.

1991
Viatja a Praga, on assisteix a la inauguració de la seva exposició al pavelló Micovna, al Jardí Reial del castell d’aquesta ciutat. S’inaugura l’exposició Tàpies und die Bücher (Schirn Kunsthalle, Frankfurt). A Las Palmas de Gran Canaria (Centro Atlántico de Arte Moderno), inicia la seva itinerància Tàpies. Celebració de la mel, exposició produïda per la Fundació Antoni Tàpies. Realitza el cartell commemoratiu dels actes de celebració del quart centenari de la mort de Sant Joan de la Creu. Viatja a París, on la Galerie Lelong mostra un ampli conjunt de les seves obres en ceràmica realitzades entre 1981 i 1991. Es publica Matière du souffle, nou llibre de bibliòfil realitzat en col·laboració amb Jacques Dupin. La Fundación Cultural Casa de la Moneda de Madrid li concedeix el Premio Tomás Francisco Prieto. Exposicions individuals a Barcelona, Colònia, Zuric, Porto, Londres, Sant Sebastià, Burgos, Tòquio, Ciutat de Mèxic, Long Beach i Nova York.

1992
Es presenta, a la Fundació Antoni Tàpies, l’exposició Tàpies. Comunicació sobre el mur, que posteriorment viatjarà a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i a la Serpentine Gallery (Londres). Viatja a Sevilla, on es presenta Tàpies. Celebració de la mel (Pabellón Mudéjar), que després s’exhibeix a St. Gallen (Kunstmuseum) i a Bilbao (Sala Rekalde). A Nova York, assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva d’obra gràfica al Museum of Modern Art. És nomenat membre d’honor de la Royal Academy of Arts de Londres, i de l’American Academy of Arts and Sciences de Cambridge (EUA). A Ceret, es presenta el mural que ha realitzat per encàrrec del museu d’art modern d’aquesta ciutat. L’Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d’Or de la ciutat. Participa en l’exposició Repetición/Transformación (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid). Exposicions individuals a Lisboa, Zuric, Barcelona, Londres, València, Girona, Buenos Aires, Viena, Madrid i Saragossa.

© Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

SSL Certificates