Pintures matèriques

tapies-02

1956
Primera exposició individual a París (Galerie Stadler), on es mostren les pintures matèriques característiques d’aquest període. Viatja a Itàlia: Verona, Vicenza, Pàdua -on admira els frescos de Giotto, a la capella Scrovegni- i Venècia. Primera visita a Suïssa. Michel Tapié publica Antoni Tàpies et l’œuvre complète. Participa en l’exposició Recent Abstract Painting (Whitworth Art Gallery, Manchester), junt amb Appel, Burri, Hartung, Kline, Pollock i Rothko, entre d’altres.

1957
Rep el X Premio Internazionale per la Pittura de Lissone (Milà). Emprèn un nou viatge a Itàlia: Pisa, Florència, etc. Junt amb Michel Tapié, promou l’exposició Arte Otro (Sala Gaspar, Barcelona), que dóna a conèixer a Espanya l’obra de Pollock, Kline, Dubuffet, Fautrier i Fontana, entre d’altres. A París, coneix Roland Penrose i Lee Miller. Exposicions individuals a Nova York, París i Düsseldorf. Participa en la IV Biennal de São Paulo.

1958
A Milà, inaugura la seva exposició individual a la Galleria dell’Ariete, presentada pel poeta i crític d’art Jacques Dupin, amb qui estableix una amistat ininterrompuda. Coneix els pintors Lucio Fontana i Emilio Scanavino. Participa en la XXIX Biennal de Venècia, on és guardonat amb el Premi de la UNESCO i amb el David Bright Foundation Award. Coneix Luigi Nono i Nuria Schönberg, Emilio Vedova, Will Grohmann, Alberto Burri, Shuzo Takiguchi, Yoshiaki Tono, etc. Visita Ravena i Bolonya. Obté el primer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh; coneix Marcel Duchamp, membre del jurat del premi. Participa al Festival d’Osaka.

1959
Viatja a Nova York, amb motiu de la seva nova exposició individual a la Martha Jackson Gallery. Coneix els pintors Franz Kline, Willem de Kooning, Robert Motherwell, Hans Hoffman, Saul Steinberg i Fritz Bultmann. Michel Tapié publica la monografia Antoni Tàpies. Exposicions individuals a Munic i París. És seleccionat per a la II Documenta de Kassel i participa en les exposicions col·lectives 4 Maler (Kunsthalle, Berna) i 15 Maler in Paris (Kölnischer Kunstverein, Colònia).

1960
Juan Eduardo Cirlot publica la monografia Tàpies, i la revista Papeles de Son Armadans (Palma de Mallorca), dirigida per Camilo José Cela, li dedica un número monogràfic amb col·laboracions de Giulio Carlo Argan, Umbro Apollonio, Jacques Dupin, Pierre Restany i Herbert Read, entre molts d’altres. A New Forms-New Media (Martha Jackson Gallery, Nova York), les seves obres es confronten amb les d’Arp, Burri, Calder, Chamberlain, Cornell, Dine, Dubuffet, Flavin, Johns, Kaprow, Klein, Nevelson, Oldenburg i Rauschenberg. Participa en les exposicions col·lectives New Spanish Painting and Sculpture (The Museum of Modern Art, Nova York), Before Picasso, after Miró (The Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York) i Neue Malerei. Form, Struktur, Bedeutung (Städtische Galerie, Munic). A la Biennal de Tòquio rep el Premi del Ministeri d’Assumptes Estrangers. Exposicions individuals a Barcelona, Nova York, Milà, Bilbao i Estocolm.

1961
Viatja a Nova York amb motiu de la seva nova exposició a la Martha Jackson Gallery, en ocasió de la qual es publica Tàpies. A Catalog of Paintings in America, amb text de James J. Sweeney. Junt amb Tapié, visita el compositor Edgar Varèse, l’obra del qual admira des de fa temps. Durant aquest any, diferents galeries d’Europa i Amèrica acullen exposicions de la seva obra (Washington DC, Essen, Munic, París, Buenos Aires i Estocolm). Participa en les exposicions col·lectives Arte e Contemplazione (Palazzo Grassi, Venècia) i Paris, carrefour de la peinture 1945-1961 (Stedelijk Van Abbe Museum, Eindhoven).

1962
Primeres exposicions retrospectives dedicades a la seva obra: a la Kestner-Gesellschaft de Hannover, al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York i a la Kunsthaus de Zuric, organitzades per Werner Schmalenbach, Thomas Messer i Eduard Hüttinger, respectivament. S’adhereix al Congrés per la Pau que Bertrand Russell presideix a Moscou. Durant els mesos d’estiu, s’instal·la a la ciutat suïssa de St. Gallen, on realitza una pintura mural de grans dimensions per a la Nova Escola Superior de Comerç d’aquesta ciutat. J.E. Cirlot publica Significación de la pintura de Tàpies. Exposicions individuals a Roma, Estocolm i Caracas.

1963
Premi de l’Art Club de Providence (Rhode Island, EUA). Junt amb Joan Brossa, publica El pa a la barca, llibre de bibliòfil per al qual realitza vint-i-cinc litografies-collage. Primera exposició individual a la Galerie Im Erker, amb la qual estableix una llarga relació professional i en la qual coincidirà sovint amb Eugène Ionesco, Friedrich Dürrenmat i Hans Hartung, entre d’altres. Exposicions individuals a Phoenix, Pasadena, Los Angeles, Nova York, Torí i París.

1964
Exposa vuit obres de gran format, realitzades entre 1955 i 1964, a la III Documenta de Kassel. Es publiquen les monografies Tàpies, de Blai Bonet, Tàpies 1954-1964, d’Alexandre Cirici, i Antoni Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages, de Joan Teixidor. Exposicions individuals a Colònia, Roma, París, Toronto, Bonn, Estocolm, Barcelona i Montreal. Participa en les exposicions col·lectives Painting and Sculpture of a Decade (Tate Gallery, Londres) i España Libre (Rímini, Florència, Reggio nell’Emilia, Venècia i Ferrara).

1965
Exposició retrospectiva a l’Institute of Contemporary Arts de Londres, organitzada per Roland Penrose. Realitza trenta-sis litografies per a Novel·la, nou llibre de bibliòfil en col·laboració amb Brossa. Exposicions individuals a Colònia, Munic, Solothurn, St. Gallen i Barcelona. Participa en les exposicions Collages and Constructions. 4 Internationals: Burri, Nevelson, Tàpies, Van Leyden (Martha Jackson Gallery, Nova York) i Weiss-Weiss (Galerie Schmela, Düsseldorf), junt amb Beuys, Fontana, Klein, Manzoni, Tinguely i Uecker, entre d’altres.

1966
Participa en una reunió clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià, Barcelona, on estudiants i intel·lectuals debaten la creació del primer sindicat universitari democràtic des del final de la Guerra Civil; després d’alguns dies de tancament, és arrestat per la policia, junt amb els altres participants, i posteriorment multat (el Tribunal Suprem confirmarà la sanció imposada a l’artista el 1971). Comença a redactar les seves memòries. En la VI Biennal de Menton guanya el Grand Prix du Président de la République Française. El XV Congrés Internacional de Crítics d’Art, celebrat a Rímini, li concedeix la Medalla d’Or pel valor artístic i moral de la seva obra. Exposicions individuals a Madrid, Canes, Tolosa de Llenguadoc, París i Estocolm.

1967
Viatja a París, on s’inaugura la seva primera exposició individual a la Galerie Maeght, amb la qual estableix una relació professional que es perllongarà en els anys. Rep el Gran Premi del Gravat de la VII Exposició Internacional del Gravat Modern de Ljubljana, Iugoslàvia. Giuseppe Gatt publica la monografia Tàpies, que inclou col·laboracions de Giulio Carlo Argan, Renato Barilli, Maurizio Calvesi, Filiberto Menna, Nello Ponente i Italo Tomassoni. Es publica, també, Antoni Tàpies o l’escarnidor de diademes, amb aportacions de Joan Brossa, Joaquim Gomis, Joan Prats i Francesc Vicens. Realitza els decorats per Semimaru, peça de teatre Nô de Yuzaki Motokiyo Zeami (1363-1443), que s’estrena al Teatre de l’Aliança del Poblenou, Barcelona. Exposició antològica de la seva obra gràfica al Kunstmuseum de St. Gallen, Suïssa. Participa en les exposicions col·lectives Dix ans d’art vivant (Fondation Maeght, Saint-Paul-de-Vence) i Vom Bauhaus bis zur Gegenwart (Kunstverein, Hamburg).

1968
Col·labora amb Jacques Dupin en el llibre de bibliòfil La Nuit grandissante. Viatja a Viena, on assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Museum des 20. Jahrhunderts, organitzada per Werner Hofmann. Amb llençols doblegats i cosits, crea unes pantalles per a tres finestres del convent dels caputxins de Sion, Suïssa. Noves exposicions antològiques a Hamburg i Colònia. Altres exposicions individuals a Nova York, París i Düsseldorf.
Compromís polític

1969
Durant aquest any escriu diversos textos per a diferents mitjans de comunicació en els quals reflexiona sobre el paper de l’art contemporani en la societat i polemitza sobre aspectes concrets de l’art i la cultura a Catalunya i Espanya. Michel Tapié publica la monografia Tàpies. Exposició retrospectiva de la seva obra gràfica a la Kunstverein de Kassel. Clovis Prevost dirigeix la pel·lícula Antoni Tàpies, produïda per la Fondation Maeght, i J.M. Acarín i A. Danhel realitzen Malír Tàpies, documental per a la televisió txecoslovaca. Noves exposicions individuals a Barcelona, París, Munic, Nova York i Toronto.

1970
Acudeix a una assemblea clandestina que se celebra al monestir de Montserrat per protestar per l’anomenat Procés de Burgos, en el qual un tribunal militar jutja opositors a la dictadura del general Franco. Al llarg de l’any, intensifica la producció d’objectes-escultura i incrementa el nombre d’experiències en el camp de l’assemblatge. Realitza, en una línia similar, l’obra mural Gran esquinçall per al nou teatre de St. Gallen, Suïssa. Es publica La pràctica de l’art, compilació dels seus escrits i declaracions. Alexandre Cirici publica Tàpies, testimoni del silenci. Exposicions individuals a Nova York, Baden-Baden, Estocolm, Barcelona i Milà.

1971
Realitza la suite de dibuixos i collages Cartes per a la Teresa, que més tard (1974) s’editarà en forma de llibre. A la Galerie Maeght de Zuric presenta la seva producció recent d’assemblatges i objectes-escultura, realitzats entre 1968 i 1970. Col·labora amb André du Bouchet en el llibre de bibliòfil Air, amb catorze litografies i aiguaforts. Sebastià Gasch publica la monografia Tàpies. La galeria Il Collezionista d’Arte Contemporanea, de Roma, acull l’exposició Antoni Tàpies. Opere 1946-1970. Altres exposicions individuals a Colònia, Londres, Balstahl, Palma de Mallorca, Malmö i Barcelona.

1972
Obté el Premi Rubens, a Siegen, Alemanya, on s’inaugura una exposició retrospectiva de la seva obra (Städtische Galerie im Haus Seel). Joan Miró el nomena membre del patronat de la fundació que acaba de crear. Acudeix a la inauguració de l’exposició Tàpies. Objets et grands formats (Galerie Maeght, París). Vera Linhartova publica la monografia Tàpies. Participa, junt amb John Cage i Bob Thompson, en l’exposició Concept and Content (Martha Jackson Gallery, Nova York).

1973
De nou a París, assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Musée d’art moderne de la Ville de Paris, que posteriorment viatjarà a Ginebra (Musée Rath) i Charleroi (Palais de Beaux-Arts). Intensifica la seva dedicació a l’assaig, amb textos que es publiquen durant l’any en diferents mitjans de comunicació. Realitza una sèrie de litografies per al llibre La clau del foc, amb pròleg i selecció de textos de Pere Gimferrer. També crea els primers projectes per a Llull-Tàpies, llibre de bibliòfil que no es publicarà fins al 1985 i, al costat d’altres creadors, participa en el llibre-homenatge a Joan Miró L’Émerveillé merveilleux. Mariuccia Galfetti publica Tàpies. Obra gràfica 1947-1972. Exposicions individuals a Barcelona, Los Angeles, Sevilla, Bonn i Madrid.

1974
Rep el Premi del British Arts Council amb motiu de l’Exposició Internacional del Gravat, i a Colònia li concedeixen la Stephan-Locher-Medaille. Publica L’art contra l’estètica, nova compilació d’articles i declaracions. Es publiquen les monografies Antoni Tàpies i l’esperit català, de Pere Gimferrer, i Antoni Tàpies. Zeichen und Strukturen, de Werner Schmalenbach. Exposicions retrospectives a Humlebæk (Louisiana Museum), Berlín (Nationalgalerie), Londres (Hayward Gallery) i Swansea (Glynn Vivian Art Gallery). A París (Galerie Maeght), dóna a conèixer una sèrie de monotips motivada en gran part per la situació política a l’Estat espanyol i, particularment, per l’execució del militant anarquista Salvador Puig Antich. Exposicions individuals a Düsseldorf, Londres, Toronto, Goteburg, Ciutat de Mèxic i Nova York.

1975
Contribueix amb una litografia i un cartell a la campanya promoguda per diverses entitats cíviques per demanar l’abolició de la pena de mort a Espanya, i participa en diferents accions organitzades per opositors al règim franquista en favor de l’amnistia a presos polítics i del retorn definitiu de les llibertats democràtiques. Realitza cinc aiguaforts per al llibre d’Edmond Jabès Ça suit son cours, així com una sèrie de gravats per a un llibre de Jean Daive, i col·labora amb Shuzo Takiguchi en l’obra Llambrec material. Exposicions individuals a Barcelona, Zuric, Nova York, Basilea, Sevilla, Los Angeles, Ginebra, Palma de Mallorca i Madrid.

1976
Viatja a Saint-Paul-de-Vence, on assisteix a la inauguració de la seva exposició retrospectiva a la Fondation Maeght, que posteriorment anirà a la Fundació Joan Miró de Barcelona. A Venècia, visita la Biennal, on participa en l’exposició Spagna: Vanguarda artistica e realtà sociale. En diversos textos escrits al llarg de l’any, reflexiona sobre la condició de l’artista, la política i els compromisos ètics dels “treballadors de la cultura”, posant de manifest les preocupacions dels intel·lectuals espanyols durant els inicis de la transició que viu el país cap a un règim democràtic. Nova exposició retrospectiva a Tòquio (Seibu Museum of Art). Georges Raillard publica la monografia Tàpies. Exposicions individuals a Boston, París, Ginebra, Girona, Munic i Barcelona.

1977
Publica el llibre autobiogràfic Memòria personal. Durant aquest any realitza cartells per a diverses activitats cíviques i culturals. Exposició retrospectiva itinerant a Nord-amèrica (Albright-Knox Art Gallery, Buffalo; Museum of Contemporary Art, Chicago; Marion Koogler McNay Art Institute, San Antonio; Des Moines Art Center, Des Moines; i Musée d’Art Contemporain, Montreal). Exposició retrospectiva d’obra sobre paper a Bremen (Kunsthalle), Baden-Baden (Staatliche Kunsthalle) i Winterthur (Kunstmuseum). Col·labora amb Rafael Alberti en el llibre de bibliòfil Retornos de lo vivo lejano. Roland Penrose publica la monografia Tàpies. Exposicions individuals a Barcelona, Lleida i Madrid.

1978
Exposició retrospectiva d’obra sobre paper a Les Sables-d’Olonne (Abbaye Sainte-Croix). Viatja a Nova York amb motiu de la seva exposició a la Martha Jackson Gallery, amb la qual celebra vint-i-cinc anys de col·laboració. Visita Robert Motherwell a la seva casa de Greenwich, Connecticut. Julio Cortázar escriu “Grafitti” per al catàleg de la seva nova exposició a la Galeria Maeght de Barcelona. Col·labora amb Alexander Mitscherlich en el llibre Sinnieren über Schmutz, i realitza vuit gravats per Petrificada petrificante, llibre de bibliòfil amb poemes d’Octavio Paz. Altres exposicions individuals a Basilea, Madrid, París, Düsseldorf, Isernhagen, St. Gallen, Hamburg i Barcelona.

1979
El seu llibre Memòria personal rep els premis Ciutat de Barcelona i Pablo Antonio Olavide. És elegit membre honorari de l’Akademie der Künste, Berlín. Exposició retrospectiva itinerant a Karlsruhe (Badischer Kunstverein) i Linz (Neue Galerie der Stadt Linz), amb motiu de la qual Andreas Franzke i Michael Schwarz publiquen la monografia Antoni Tàpies. Werk und Zeit. Participa en les exposicions European Dialogue, en el marc de la III Biennal de Sidney, i Soft-art. Weich und Plastisch, a la Kunsthaus de Zuric. Exposicions individuals a Ciutat de Mèxic, Amsterdam, Barcelona, Colònia, Miami, Girona, València, Stuttgart i París.

1980
Durant aquest any, diferents museus europeus acullen exposicions retrospectives de la seva obra: Museo Español de Arte Contemporáneo (Madrid), Stedelijk Museum (Amsterdam) i Kunsthalle (Kiel). En les Jornades d’Estudi sobre els Drets Humans, organitzades per la Creu Roja al monestir de Montserrat, llegeix la ponència “L’art i els drets humans”. Col·labora amb Jorge Guillén en l’edició de bibliòfil del llibre Repertorio de junio. Exposicions individuals a Zuric, Roma, Lugano, Salzburg, Valladolid i Viena. Participa en diverses exposicions col·lectives, entre les quals destaquen Zeichen des Glaubens (Schloss Charlottenburg, Berlín Occidental) i Umanesimo, disumanesimo nell’arte europea 1890/1980 (Palagio di Parte Guelfa, Florència).

© Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

SSL Certificates