Galeria Toni Tàpies, Barcelona
Novembre 2015 / març 2016
Opening: 26/11/15 19.00 h
“Sovint ens fan aquelles fatídiques preguntes: Què representa això? Què ha volgut dir amb aquestes taques? Creu que amb aquestes ratlles o aquests materials la gent comprèn les seves idees? Generalment callem, perquè d’antuvi ja ens rendim davant la impossibilitat d’expressar en poques paraules – i encara trobar les precises – coses que potser hem incubat durant anys i anys… Generalment, el qui pregunta vol saber quelcom d’una obra determinada, o fins només d’un signe o d’un fragment precís. I avui, com hem dit tantes vegades, el sentit d’una obra no es troba gairebé ni en la mateixa obra, car una obra es relaciona amb moltes altres, de pròpies i d’alienes. Explicar-ne una ja és gairebé fer tota la historia de l’art del nostre temps.”
Res no és mesquí
Al febrer de 1970 Antoni Tàpies va escriure un article en el que es proposava fer l’exercici d’analitzar una de les seves obres per donar algunes pistes al l’espectador que es trobés perplex i desemparat davant el seu treball. A força de múltiples rodejos, digressions i desviacions l’artista aconsegueix apuntalar el seu discurs i proposa una anàlisi densa i generosa que dona a entendre que tots els detalls tenen la seva importància, i que, en efecte, com afirma el títol de l’article, ‘res no és mesquí’…
I precisament, en els detalls i en les petites coses, en el context i en la juxtaposició, en el que és fora del nostre camp de visió o lluny del nostre centre d’atenció, és on es troba l’essencial. Mentre el lector es perd en un laberint d’explicacions, no s’adona d’immediat de que l’autor està jugant amb ell. L’autor mai ha pretès explicar realment una de les seves obres, sinó més aviat introduir a l’espectador a un estat de relaxació i candidesa. És a dir, a l’estat de predisposició lúdica en el qual es troba l’espectador que és a punt d’assistir a un espectacle de màgia. Aquest estat d’innocència i receptivitat envers el misteriós és el que permet creure en el colom que surt del mocador i en el conill que sorgeix del barret. Tàpies també recorre a aquest estat de reverència tan volgut a Orient, on l’objecte, per més efímer i humil que sigui, es presenta cerimoniosament i amb cura. Per a ell, aquesta capacitat de l’espectador de deixar-se capturar voluntàriament per la mistificació de l’artista i de l’art és la condició sine qua non per assolir realment l’estat meditatiu que ens permet entendre el sentit profund i la veritable bellesa de les coses.
Per aquest motiu, hem decidit deixar que les obres més petites i humils parlin per elles mateixes. Aïllades o juxtaposades, es vinculen les unes a les altres, alhora que són diferents i úniques. La Galeria Toni Tàpies s’enorgulleix de presentar una exposició d’obres de petit format –en la seva majoria mai abans exposades– que es mostra com un truc de màgia, un llibre de poesia o una sèrie d’haikus. Una exposició en la qual tots els detalls compten, en la que s’apel·la a la innocència i a la ingenuïtat de l’espectador per participar en el joc i en la cerimònia. Cal no oblidar que res no és mesquí…