Notícies

Antoni Tàpies. Roba blanca

samarreta blanca

Setembre / Desembre 2016
‘Ho vaig fer (…) seguint una pauta del meu treball, en el qual, des de fa anys, hi apareixen objectes, robes, etcètera, amb aquesta voluntat entre franciscana i budista de donar valor a allò que és petit, sense afany de polèmica. Ho he fet amb el sentit de donar dimensió còsmica a una cosa insignificant.’

L’any 1991 Antoni Tàpies fa aquest comentari a la premsa arran del projecte d’escultura titulat Mitjó. D’aquesta forma improvisada l’artista explica breument i de manera molt lúcida una constant en la seva trajectòria; l’ús d’objectes quotidians i a la vegada universals en la seva obra.

La Galeria Toni Tàpies proposa un projecte expositiu titulat Roba blanca, que vol reflexionar sobre el valor i el significat de l’objecte més íntim dins de l’obra pictòrica d’Antoni Tàpies. Podrem veure una selecció de peces on hi trobarem un retorn continu a una sèrie d’objectes molt concrets; els més personals, els que l’artista tenia a l’abast a casa seva o en el seu taller. Objectes propers, familiars, senzills i útils. Mocadors, mitjons, sabatilles, draps blancs, que han tingut una vida i després han estat abandonats, han caigut en desús. Però no són objectes anònims, no es tracta d’un objet trouvé casual, retrobat per atzar en qualsevol indret. Aquests objectes i teles sorgeixen de l’entorn més immediat de l’ésser humà, el més proper. Han estat en contacte amb el propi cos o amb el de les persones estimades, robes blanques que ens acompanyen i protegeixen des del naixement fins als nostres últims instants. L’objecte abandonat, que ha perdut la funció per la qual ha estat creat, és també un objecte estimat i, per aquest motiu, esdevé difícil separar-se d’ell, refusar-lo definitivament. Identifiquem en aquestes obres elements quotidians que han format part de les vivències més íntimes de l’artista i que obtindran una nova existència en forma de collage damunt la tela o la fusta, després de ser manipulats, impregnats de pintura o vernís, renaixeran obtenint un significat simbòlic i universal.

L’elecció d’aquest tipus de materials no és casual, té un sentit al·legòric que Tàpies concedeix a la matèria i que ens parla de la importància del que és humil, de les coses més petites i a primer cop d’ull, insignificants. El color blanc d’aquests objectes també és important, ens remet a allò que és pur, net i innocent, a la plenitud, la llum i l’eternitat, però també a la mort i el dol en les cultures orientals. En l’univers de l’artista es confereix una dimensió còsmica als modestos objectes quotidians, aquests formen part d’un tot, hi ha una voluntat que entronca amb el budisme i la filosofia zen i que posa en valor allò què a primera vista sembla banal, pobre o trivial.

2016.10.25 Notícies , , , , , Comments Off on Antoni Tàpies. Roba blanca

SSL Certificates