Notícies

Ignasi Aballí – Diagrams 17 January – 7 March 2020


Ignasi Aballí – Diagrames
17 de gener – 7 de març 2020
Inauguració: dijous 16 de gener a les 19h

Ignasi Aballí (Barcelona 1958) és un dels artistes més destacats de la seva generació en el panorama artístic espanyol. La seva obra posa en relleu les fronteres entre la creació artística i la vida quotidiana, utilitzant sovint materials domèstics com la pols, retalls de diari o restes de fibres de l’assecadora de roba.

La seva obra, que parteix d’una metodologia molt controlada, sovint però es basa en la no intervenció de l’artista tot deixant el procés creatiu en mans de l’atzar, la llum, el temps, etc. Una altra característica de la seva obra és la manifestació d’una presència a partir de la seva absència, l’ús de conceptes antagònics, llistats de paraules extretes dels diaris que reflexionen sobre l’acumulació de la informació als mitjans de comunicació o intervencions efímeres jugant amb l’arquitectura dels espais expositius o utilitzant els murs com a suport artístic.

La Galeria Toni Tàpies presenta dues edicions de gravats inèdites de l’artista. La primera sèrie, “Set estampacions d’una planxa de gravat” la componen, com el seu títol indica, set impressions d’una mateixa planxa verge que canvia de posició, sempre mal centrada sobre el paper. Com sovint en l’obra d’Aballí, el protagonista és l’absència o la invisibilitat. La imatge només s’intueix pels límits de la planxa que va canviant de posició. Podríem dir que aquests gravats documenten l’acte performàtic de situar la planxa sobre el paper, independentment de que aquesta contingui una imatge.

En la segona sèrie, “Esquema I a VI”, com si es tractés d’una làmina escolar, una sèrie ordenada de números a la part inferior del gravat es vinculen amb els mateixos números distribuïts aleatòriament a la part superior indicant cadascun un espai en blanc, com a metàfora de l’indefinible. En un segon grup, els números de la part inferior corresponen tots a la paraula “Void”, buit que es reparteix de forma aleatòria a la part superior del gravat, on els números no s’acompanyen de cap imatge. En un darrer grup d’aquesta sèrie uns requadres contenen paraules com intangible, absent o inaccessible, indicant totes elles la dificultat de copsar la realitat última, tema també recurrent en l’obra de l’artista.

Completen l’exposició tres dibuixos, en dos dels quals el subjecte és l’absència de la pols que els cobria en una zona del paper que ha estat bufada. En el tercer, Aballí ha utilitzat els papers emprats per netejar les planxes dels gravats en una mena de màgia per contacte que transfereix la creació d’un suport a l’altre.

Ignasi Aballí ha realitzat diverses exposicions individuals, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, entre les quals destaquen les celebrades al MACBA (Barcelona, 2005), la Fundação de Serralves (Porto, 2006), la IKON Gallery (Birmingham, 2006), el ZKM (Karlsruhe, 2006), la Pinacoteca do Estat (São Paulo, 2010), l’Artium (Vitòria, 2012), el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid, 2015), la Fundació Joan Miró (Barcelona, 2016), el Museo de Arte de la Universidad Nacional de Colómbia (Bogotà, 2017), l’Art Gallery Kula (Split, 2018) i el Museu d’Art Contemporani de Zagreb (2018). Ha exposat en diverses ocasions a les galeries Estrany – De la Mota de Barcelona, Elba Benítez de Madrid i Meessen de Clercq de Brussel·les. També ha exposat recentment a les galeries Proyecto Paralelo (Ciutat de Mèxic), Thomas Bernard-Cortex Athletico (París), Pedro Oliveira (Porto), Nordenhake (Berlín) i a la Blueproject Foundation (Barcelona). Ha participat en la 52a Biennal de Venècia (2007), en la VIII Biennal de Sharjah (Emirats Àrabs Units, 2007), a la XI Biennal de Sidney (1998), a la IV Triennal de Canton (Xina, 2012) i en la XIII Biennal de Cuenca (Equador, 2016). El 2015 va rebre el premi Joan Miró.

2020.01.16 Notícies Comments Off on Ignasi Aballí – Diagrams 17 January – 7 March 2020

Alex Katz, Emma Kay, Ed Pien, Antoni Tàpies October 3rd – November 8th 2019

Expo gravats gran format 2

La Galeria Toni Tàpies es complau a presentar-vos una nova exposició d’obra sobre paper, revisitant artistes que ens han acompanyat al llarg de la nostra trajectòria. Des de diverses vessants els artistes que presentem ens han redescobert el dibuix i l’obra sobre paper. Tàpies treballant diàriament en el dibuix va arribar a nivells de magnificència on tant poc ens diu tant. Emma Kay, en canvi, amb el seu treball específic sobre la memòria ens diu molt més en el que no ens mostra que no pas en el que hi diu.

Si amb l’Alex Katz els seus papers són fonamentals en la preparació de les seves pintures, i on l’abstracció i la reducció a mínims de la realitat que l’envolta ens la torna bella, clara i elegant, amb Ed Pien i els seus plecs i repeticions com a part important del procés creatiu, ens acosten a un nou terreny on l’oníric pren cos.

On Paper vol presentar també una varietat de tècniques i enfocaments utilitzats pels artistes per a crear diferents tipus d’imatges. A través de les seves exploracions, han anat més enllà de la intervenció clàssica amb llapis, tinta i pintura sobre paper tradicional i s’han obert a noves possibilitats i significats.

Alex Katz (Brooklyn, NY, 1927), pintor i escultor figuratiu, és considerat un dels precursors del pop art. De família hebrea, askenazi, el seu pare va perdre la fàbrica que posseïa a Rússia, a les mans dels soviets i va emigrar als EUA.

Va ingressar el 1949 a la Cooper Union School of Art and Arcuitecture, i de 1949 a 1950 va estudiar a la Skowhegan School of Painting and Sculpture, Maine. Skowhegan el va acostar a la pintura de la vida quotidiana, el que seria fonamental en el seu desenvolupament com a pintor i continua sent un element bàsic de les seves pràctiques actuals. Katz explica que la pintura a l’aire lliure de Skowhegan li va donar “una raó per dedicar la meva vida a la pintura”. La seva obra es caracteritza per les seves composicions planes, és conegut per les seves siluetes o ‘cut-outs’, retrats pintats sobre fusta retallada, que porta realitzant dels anys 60. La seva obra forma part de les més importants col·leccions artístiques de les dues ribes de l’Atlàntic, entre ells el Moma, el Whitney Museum, Metropoiitan Museum, el Centre Georges Pompidou, la Tate Gallery o el Museu Reina Sofia.

Emma Kay (Londres,1961) és una artista britànica que treballa amb la subjectivitat i la memòria. Kay va estudiar art al Goldsmiths College entre 1980 i 1983 obtenint una llicenciatura, i un màster entre 1995 i 1997.

Els seus primers treballs consistien a compilar llistes d’índexs d’objectes a partir d’una selecció de novel·les. La Bíblia de memòria va ser el seu primer text de “memòria” on només va utilitzar el seu propi record del text i va ser inclòs al British Art Show 5 de 2001 al South Bank Centre de Londres. Seguidament va fer Shakespeare from Memory, 1998, tres dibuixos The World from Memory I, II, II; 1998 i Worldview, 1999, un intent d’escriure la Història del món sencer a partir dels seus coneixements i la memòria. Future, 2001 (Chisenhale Gallery) és una pel·lícula digital que descriu el futur del món, mentre que The Story of Art, 2003 (Tate Modern) és una pel·lícula digital que intenta escriure la Història de l’Art.

Ed Pien (Taipei, 1958) és un artista resident a Toronto d’origen taiwanès que va emigrar a Canadà amb la seva família a l’edat d’onze anys. Recorre a fonts orientals i occidentals per crear la seva obra, incloses històries de fantasmes asiàtics, pergamins sobre l’infern, cal·ligrafia tradicional i les obres de Hieronymus Bosch i Goya, creant instal·lacions sensuals basades en dibuixos amb tinta i paper translúcid. En el seu treball més recent, Pien ha reemplaçat la tinta i el gouache amb un ganivet x-acto per produir talls de paper a gran escala.

La seva obra s’ha mostrat àmpliament, tant a nivell nacional com internacional, en llocs que inclouen el Drawing Center, NYC; el Victoria & Albert Museum, Londres; The Canadian Culture Centre a París; El Goethe Institute, Berlín; The Art Gallery of Greater Victoria; The Art Gallery d’Ontario; Musée des Beaux Arts, Mont-real; Musée d’Art Contemporain, Mont-real; Songzhuang Art Centre de Beijing, així com The National Art Gallery de Canadà.

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012). Les seves primeres exploracions pictòriques, marcades encara pel Surrealisme, a la segona meitat dels anys 40 i principis dels 50, li serveixen com a base per a la investigació de la naturalesa física dels objectes i de la seva materialitat. Molt aviat, però, el seu treball es decanta per una recerca de nous paràmetres expressius on la textura té un paper primordial. Aviat apareixen obres amb relleus, fragments arrencats, laceracions, clivelles, que entronquen amb l’art informalista i l’expressionisme abstracte americà. Més tard, la incorporació de formes de portes, finestres, del cos humà i la utilització del collage i l’assemblatge el duran a un treball personalíssim que li dóna un reconeixement internacional.

L’obra de Tàpies, avui, s’inclou en nombroses col·leccions públiques i privades com la Tate Gallery al Regne Unit, el MOMA a New York, la Galleria Nazionale d’Arte Moderna a Roma, el Musée d’Art Moderne i el Centre Georges Pompidou a Paris, entre d’altres. Ha participat a la Documenta i a la Biennal de Venècia en vàries ocasions, obtenint el 1993 el Lleó d’Or. Ha realitzat nombroses exposicions individuals en museus internacionals, en particular amb retrospectives al Museu Guggenheim de New York (1962 i 1995), al Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris (1973), a la Nationalsgalerie a Berlin (1974), al Louisiana Museum of Art, Dinamarca (1974) a la Hayward Gallery, Londres (1974), al Seibu Museum of Art de Tokyo (1976), al Musée d’Art Moderne de Montreal, Quebec, Canadà (1977), així com al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid (1990), entre d’altres. El 1990 s’inaugura la Fundació Antoni Tàpies amb seu a Barcelona.

2019.10.18 Notícies Comments Off on Alex Katz, Emma Kay, Ed Pien, Antoni Tàpies October 3rd – November 8th 2019

Antoni Tàpies. Obra gràfica. Grans formats

Expo gravats gran format 2

Febrer / Maig 2017
La Galeria Toni Tàpies presenta una exposició d’obra gràfica d’Antoni Tàpies, una selecció de gravats realitzats entre el 1990 i el 2009, molts d’ells es poden veure per primer cop a Barcelona. La mostra es titula Obra gràfica. Grans formats i es podrà visitar fins a finals de maig de 2017.

2017.03.16 Notícies Comments Off on Antoni Tàpies. Obra gràfica. Grans formats

Antoni Tàpies. Roba blanca

samarreta blanca

Setembre / Desembre 2016
‘Ho vaig fer (…) seguint una pauta del meu treball, en el qual, des de fa anys, hi apareixen objectes, robes, etcètera, amb aquesta voluntat entre franciscana i budista de donar valor a allò que és petit, sense afany de polèmica. Ho he fet amb el sentit de donar dimensió còsmica a una cosa insignificant.’

L’any 1991 Antoni Tàpies fa aquest comentari a la premsa arran del projecte d’escultura titulat Mitjó. D’aquesta forma improvisada l’artista explica breument i de manera molt lúcida una constant en la seva trajectòria; l’ús d’objectes quotidians i a la vegada universals en la seva obra.

La Galeria Toni Tàpies proposa un projecte expositiu titulat Roba blanca, que vol reflexionar sobre el valor i el significat de l’objecte més íntim dins de l’obra pictòrica d’Antoni Tàpies. Podrem veure una selecció de peces on hi trobarem un retorn continu a una sèrie d’objectes molt concrets; els més personals, els que l’artista tenia a l’abast a casa seva o en el seu taller. Objectes propers, familiars, senzills i útils. Mocadors, mitjons, sabatilles, draps blancs, que han tingut una vida i després han estat abandonats, han caigut en desús. Però no són objectes anònims, no es tracta d’un objet trouvé casual, retrobat per atzar en qualsevol indret. Aquests objectes i teles sorgeixen de l’entorn més immediat de l’ésser humà, el més proper. Han estat en contacte amb el propi cos o amb el de les persones estimades, robes blanques que ens acompanyen i protegeixen des del naixement fins als nostres últims instants. L’objecte abandonat, que ha perdut la funció per la qual ha estat creat, és també un objecte estimat i, per aquest motiu, esdevé difícil separar-se d’ell, refusar-lo definitivament. Identifiquem en aquestes obres elements quotidians que han format part de les vivències més íntimes de l’artista i que obtindran una nova existència en forma de collage damunt la tela o la fusta, després de ser manipulats, impregnats de pintura o vernís, renaixeran obtenint un significat simbòlic i universal.

L’elecció d’aquest tipus de materials no és casual, té un sentit al·legòric que Tàpies concedeix a la matèria i que ens parla de la importància del que és humil, de les coses més petites i a primer cop d’ull, insignificants. El color blanc d’aquests objectes també és important, ens remet a allò que és pur, net i innocent, a la plenitud, la llum i l’eternitat, però també a la mort i el dol en les cultures orientals. En l’univers de l’artista es confereix una dimensió còsmica als modestos objectes quotidians, aquests formen part d’un tot, hi ha una voluntat que entronca amb el budisme i la filosofia zen i que posa en valor allò què a primera vista sembla banal, pobre o trivial.

2016.10.25 Notícies , , , , , Comments Off on Antoni Tàpies. Roba blanca

BARCELONA GALLERY WEEKEND 2016

1000x1333

Aquesta tardor la Galeria Toni Tàpies participarà al Barcelona Gallery Weekend, un esdeveniment per a amants de l’art, col·leccionistes, professionals i artistes que va néixer en el 2015 amb la voluntat de convertir-se en la cita anual de referència a Barcelona. Un cap de setmana únic per descobrir una àmplia programació a les galeries més destacades de la ciutat, intervencions artístiques en indrets emblemàtics, rutes guiades, project spaces i exposicions a les principals institucions i museus.

Proposarem un projecte expositiu, titulat Roba blanca, que vol reflexionar sobre el valor i el significat de l’objecte més íntim dins de l’obra pictòrica d’Antoni Tàpies. Podrem veure una selecció de peces on hi trobarem un retorn continu a una sèrie d’objectes molt concrets; els més personals, els que l’artista tenia a l’abast a casa seva o en el seu taller. Objectes propers, familiars, senzills i útils. Mocadors, mitjons, sabatilles, draps blancs, que han tingut una vida i després han estat abandonats, han caigut en desús.

Identifiquem en aquestes obres elements quotidians que han format part de les vivències més íntimes de l’artista i que obtindran una nova existència en forma de collage damunt la tela o la fusta, després de ser manipulats, impregnats de pintura o vernís, renaixeran obtenint un significat simbòlic i universal.

2016.07.19 Notícies , , , Comments Off on BARCELONA GALLERY WEEKEND 2016

Antoni Tàpies. Res no és mesquí

Ofrena

Galeria Toni Tàpies, Barcelona

Novembre 2015 / març 2016
Opening: 26/11/15  19.00 h

“Sovint ens fan aquelles fatídiques preguntes: Què representa això? Què ha volgut dir amb aquestes taques? Creu que amb aquestes ratlles o aquests materials la gent comprèn les seves idees? Generalment callem, perquè d’antuvi ja ens rendim davant la impossibilitat d’expressar en poques paraules – i encara trobar les precises – coses que potser hem incubat durant anys i anys… Generalment, el qui pregunta vol saber quelcom d’una obra determinada, o fins només d’un signe o d’un fragment precís. I avui, com hem dit tantes vegades, el sentit d’una obra no es troba gairebé ni en la mateixa obra, car una obra es relaciona amb moltes altres, de pròpies i d’alienes. Explicar-ne una ja és gairebé fer tota la historia de l’art del nostre temps.”

Res no és mesquí

Al febrer de 1970 Antoni Tàpies va escriure un article en el que es proposava fer l’exercici d’analitzar una de les seves obres per donar algunes pistes al l’espectador que es trobés perplex i desemparat davant el seu treball. A força de múltiples rodejos, digressions i desviacions l’artista aconsegueix apuntalar el seu discurs i proposa una anàlisi densa i generosa que dona a entendre que tots els detalls tenen la seva importància, i que, en efecte, com afirma el títol de l’article, ‘res no és mesquí’…

I precisament, en els detalls i en les petites coses, en el context i en la juxtaposició, en el que és fora del nostre camp de visió o lluny del nostre centre d’atenció, és on es troba l’essencial. Mentre el lector es perd en un laberint d’explicacions, no s’adona d’immediat de que l’autor està jugant amb ell. L’autor mai ha pretès explicar realment una de les seves obres, sinó més aviat introduir a l’espectador a un estat de relaxació i candidesa. És a dir, a l’estat de predisposició lúdica en el qual es troba l’espectador que és a punt d’assistir a un espectacle de màgia. Aquest estat d’innocència i receptivitat envers el misteriós és el que permet creure en el colom que surt del mocador i en el conill que sorgeix del barret. Tàpies també recorre a aquest estat de reverència tan volgut a Orient, on l’objecte, per més efímer i humil que sigui, es presenta cerimoniosament i amb cura. Per a ell, aquesta capacitat de l’espectador de deixar-se capturar voluntàriament per la mistificació de l’artista i de l’art és la condició sine qua non per assolir realment l’estat meditatiu que ens permet entendre el sentit profund i la veritable bellesa de les coses.

Per aquest motiu, hem decidit deixar que les obres més petites i humils parlin per elles mateixes. Aïllades o juxtaposades, es vinculen les unes a les altres, alhora que són diferents i úniques. La Galeria Toni Tàpies s’enorgulleix de presentar una exposició d’obres de petit format –en la seva majoria mai abans exposades– que es mostra com un truc de màgia, un llibre de poesia o una sèrie d’haikus. Una exposició en la qual tots els detalls compten, en la que s’apel·la a la innocència i a la ingenuïtat de l’espectador per participar en el joc i en la cerimònia. Cal no oblidar que res no és mesquí…

2015.11.26 Notícies Comments Off on Antoni Tàpies. Res no és mesquí

Tàpies. Col·lecció d’artista 12/06/15 – 10/01/16

Riera de Can Pins - copia per web

Fundació Antoni Tàpies 

12 de Juny de 2015 – 10 de gener de 2016

Opening: 11/06/15  19.30 h

En termes generals, una col·lecció d’artista es constitueix a partir d’obres d’altri i d’obres de si mateix. Les obres d’altri provenen de dues fonts diferenciades: una, la més activa, és aquella constituïda pels objectes comprats; l’altra, més aviat passiva, la constitueixen les obres rebudes d’altres artistes, ja sigui per intercanvi, ja sigui per donació generosa. La col·lecció d’Antoni Tàpies no n’és una excepció. Iniciada a mitjan dècada de 1940 en paral·lel a la seva trajectòria professional, no serà fins a la dècada de 1960, coincidint amb la consolidació de la seva carrera artística, que la col·lecció prendrà volada.

Tàpies tenia al cap dos referents: d’una banda, el model d’artista col·leccionista ofert per Picasso i Miró, els tallers dels quals havia visitat en la seva joventut Picasso amb una col·lecció notòria d’art africà i modern, Miró amb una col·lecció d’objectes de la cultura popular i de la natura–; i, de l’altra, el número especial de Nadal de la revista D’Ací i d’Allà de 1934, dedicat a l’art del segle xx, i alguns números de Cahiers d’art, especialment el de 1936 dedicat a l’objecte, els quals van contribuir a la seva descoberta de l’art modern i a les vinculacions que aquest va establir amb altres manifestacions artístiques i populars. Tàpies va escriure:

“Aquest número del D’Ací i d’Allà m’ha acompanyat tota la vida i encara el tinc al meu costat, ara dedicat pels seus autors. L’emoció d’aquella Dona amb camisa de Picasso, de la natura morta de Braque, de les pintures futuristes de Severini, de la fabulosa natura morta de Juan Gris que em desconcertava amb aquella ambigüitat del seu minuciós realisme que alhora no ho era, de la geometria de Kandinski i Mondrian, de la màgia de Max Ernst, del gran vidre de Duchamp, de L’home de la pipa de Miró, que recordo que em feia pensar en pintures de les coves prehistòriques o en l’esclat dels grocs i els vermells del seu pochoir, tot fou un xoc que semblava il·luminar cada vegada més aquells paisatges interiors de la meva imaginació.”

Tàpies construeix una col·lecció de caràcter heterogeni, que inclou obres d’art occidental, així com manifestacions artístiques de l’Àfrica, l’Àsia i l’Oceania, mostres d’art popular i de malalts mentals, pel·lícules, fotografies i llibres de bibliòfil, una col·lecció que abraça un període històric ampli, de l’Egipte i la Mesopotàmia de l’antiguitat fins a l’art occidental del segle xx, de les primeres avantguardes al neoexpressionisme alemany. Aquesta col·lecció documenta els interessos, les afinitats i les ambicions de l’artista, i estableix una xarxa de relacions amb el seu treball, no tant en termes de mimetisme com d’inspiració comuna, en el sentit que Tàpies se sentia atret pels artistes que, com ell, volien crear un tipus d’art que anés més enllà del mer objecte decoratiu i que tingués la capacitat de fer pensar a l’espectador.

Entre 2014 i 2015, els hereus d’Antoni Tàpies (1923-2012) van cedir en dipòsit a la Fundació un conjunt de 230 obres que formen part d’aquella col·lecció. En gran mesura, aquesta cessió està composta per obres del mateix Tàpies del període comprès entre mitjan dècada de 1940 i ben avançada la dècada de 1980, i inclou una tria de 31 obres d’artistes del segle xx com ara Paul Klee, Joan Miró, Kurt Schwitters, Vassili Kandinski, Max Ernst, Marcel Duchamp, Franz Kline, Jackson Pollock, Jean Dubuffet, Willem de Kooning, Sam Francis i Robert Motherwell, entre d’altres. Aquest dipòsit passa a enriquir la Col·lecció de la Fundació, constituïda per gairebé 400 obres originals d’Antoni Tàpies entre pintures, escultures, objectes i dibuixos de tots els períodes de la seva producció artística, i per més de 1.500 estampes i llibres de bibliòfil, donats per Teresa i Antoni Tàpies a la Fundació.

L’exposició Tàpies. Col·lecció d’artista parteix exclusivament d’aquell dipòsit. No és la primera vegada que la Fundació aborda la col·lecció de l’artista. L’any 2010, amb motiu de la reobertura del museu després de les segones obres de reforma i de condicionament de l’edifici, es va organitzar l’exposició Antoni Tàpies. Els llocs de l’art, que acollia un centenar d’obres entre pintures, objectes i llibres de bibliòfil, la gran majoria d’altri, tot i que incloïa dues obres de Tàpies. En aquella ocasió, la mostra se centrava en les peces provinents de la seva biblioteca, i en les relacions de veïnatge que Tàpies havia establert en tenir-les aplegades en aquell espai de casa seva. Més recentment, l’any 2013, va tenir lloc l’exposició Tàpies. Des de l’interior, que se centrava en una tria de les obres del taller de l’artista i de les que configuren la Col·lecció de la Fundació Antoni Tàpies. Presentada conjuntament per la Fundació i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, l’exposició se centrava exclusivament en obres de si mateix.

Tàpies. Col·lecció d’artista ofereix una mirada a una vintena d’obres d’art modern occidental i a una quarantena d’obres de Tàpies –aquestes darreres de tot el període representat en el dipòsit, amb una atenció especial a les obres inèdites o menys conegudes–. El recorregut s’inicia amb les obres d’artistes que es troben a la base de la seva formació, com ara Paul Klee, Joan Miró i Max Ernst –de les obres dels quals es poden notar referències directes en les obres primerenques de Tàpies–, i Pablo Picasso, Kurt Schwitters, Vassili Kandinski, Marcel Duchamp i Hans Arp, artistes pels quals Tàpies se sentia atret. A continuació s’hi pot veure una selecció d’obres d’artistes coetanis amb els quals el lliguen un sentiment d’afinitat, com ara Jean Dubuffet o els artistes nordamericans Franz Kline, Jackson Pollock, Willem de Kooning, Sam Francis i Robert Motherwell. Aquesta secció de l’exposició s’acompanya d’una representació de cartes, fotografies, invitacions, catàlegs i llibres de referència de la seva biblioteca personal que van ser cedits a la Biblioteca de la Fundació l’any 1990. D’entre aquests darrers, destaquen edicions del número especial de Nadal de la revista D’Ací i d’Allà de 1934, dels diaris de Paul Klee, de La Femme 100 têtes de Max Ernst, d’una selecció d’escrits de Marcel Duchamp, i d’alguns números de les revistes Cahiers d’art i Documents, entre d’altres.

L’itinerari continua amb les obres de Tàpies, i es desplega en la resta de nivells de l’edifici. El període de formació està representat per una tria eclèctica d’obres de 1945 a 1951, des de les obres primerenques de 1945, entre expressionistes i oníriques, carregades de simbolisme i de reminiscències nòrdiques (sobretot de Munch), passant per aquelles d’inspiració surrealista del període 1947-1949, i fins a les que representen paisatges lunars, en què els procediments de composició i color són pròxims a algunes imatges de Klee i Miró, i que Tàpies va realitzar en el període 1949-1951.

La mostra també inclou una tria d’obres matèriques que inauguren la producció de maduresa de Tàpies a mitjan dècada de 1950, amb exemples del bienni 1955-1956 i de la dècada següent, un tipus d’obres que es caracteritzen per la seva aparença de mur, per la densitat de les textures i per l’ús d’un nombre molt reduït de colors, d’entre els quals destaquen el gris, l’ocre i el marró, i que, per ell, són afins al món interior i al pensament. L’exposició continua amb una àmplia representació d’obres de la dècada de 1980, acompanyada d’exemples de la de 1970, en què les pintures carregades de matèria conviuen amb unes obres de superfícies gairebé buides en què el vernís n’és el protagonista. La represa de l’objecte, que Tàpies incorpora de forma generalitzada en el seu treball a finals de la dècada de 1960 i durant la de 1970, també hi té un paper destacat en una obra de 1987.

L’exposició posa de manifest molts dels temes recurrents en l’obra de Tàpies, i que es repeteixen en diferents moments creatius. Així, els murs que suggereixen el pas del temps, la reclusió o la inscripció de grafits de la dècada de 1950 reapareixen a la de 1970 i 1980; el paisatge, i en concret el paisatge del Montseny, on Tàpies treballava durant els estius, és escenari i és autoretrat a la vegada; les parts del cos fragmentat –representades de forma icònica o indicativa–; l’objecte quotidià que s’incorpora a la superfície de la tela o que es representa iconogràficament per significar la importància que adoptaven, als seus ulls, les coses senzilles i pobres; la influència de les filosofies orientals que es pot apreciar en la representació d’un buda somrient o en l’al·lusió a l’univers en una mà estesa; i la importància d’aprofundir en el coneixement que evoca la imatge de l’escala, entre d’altres. Uns temes que exemplifiquen les preocupacions que Tàpies va anar desgranant amb la seva obra en un intent d’explicar a través de l’art la manera com entenia el món.

La mostra va acompanyada de la projecció del documental inèdit de Maria Lluïsa Borràs Antoni Tàpies, realitzat el 1981, amb música de Josep Maria Mestres Quadreny. El documental, concebut com un Fotoscop sonor, fa un repàs per l’obra de l’artista i els seus referents artístics, literaris i culturals, i el context històric i personal. La recuperació d’aquest documental ha estat possible gràcies a la generositat d’Adelaida Frías Borràs, i a la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya. © Fundació Antoni Tàpies

2015.06.09 Notícies Comments Off on Tàpies. Col·lecció d’artista 12/06/15 – 10/01/16

Tàpies: From Within 06/02/15 – 03/05/15

antoni_tapies_soc_terra_OK_WEB

Pérez Art Museum Miami
1103 Biscayne Blvd. Miami, FL 33132
www.pamm.org

Tàpies: From Within és una gran exposició retrospectiva de l’obra d’Antoni Tàpies. Compta amb una selecció de més de 50 pintures i escultures de grans dimensions, que representen diversos moments de la carrera de l’artista. S’inclouen des d’obres primerenques fins a obres recents creades en 2011, l’any abans de la seva mort. L’exposició explora l’ús que realitzava l’artista de materials i formes inusuals i el desenvolupament del seu llenguatge visual únic, que li va valer una gran reputació internacional i que fa que se’l recordi com un dels pintors abstractes més importants de la seva generació.

Comisariada per l’ex director de la Tate Vicente Todolí, aquesta retrospectiva ofereix una visió única de la pràctica artística de Tàpies, que fusiona materials pobres amb símbols de la cultura oriental i occidental per crear obres matèriques i d’una gran gestualitat. La seva pràctica alquímica barreja qüestions espirituals i existencials amb les recerques que realitzava amb els materials, les marques, les incisions i els objectes que trobava al seu al voltant. L’exposició mostra una visió íntima i poc comuna de la seva obra, a través d’una selecció d’obres procedents exclusivament de la seva col·lecció privada i la de la Fundació Antoni Tàpies.

Tàpies: From Within és una exposició organitzada per la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i comissariada per Vicente Todolí.

I molt més…

Timothy Taylor Gallery, London
Art Fair ZONA MACO 
04–08 /02/15
Centro Banamex, Hall D. Mexico City, Mexico

Inauguració: Dimecres 4: de 16 a 21 h
Dijous 5, divendres 6 i dissabte 7: de 12.00 a 21.00 h
Diumenge 8: de 12.00 a 20.00 h

www.zonamaco.com 
www.timothytaylor.com

________________________________________________________________________________

Antoni Tàpies 1923-2012
12/02/15 – 21/03/15
Pace Gallery, New York
32 East 57th Street, New York NY 10022

www.pacegallery.com

________________________________________________________________________________

Antoni Tàpies. Prints
19/02/15 – 21/03/15
Pace Prints 

32 East 57th Street, New York NY 10022

www.paceprints.com

________________________________________________________________________________

Books Beyond Artists: Words and Images
24/02/15 – 09/05/15
Ivorypress España
Comandante Zorita 46-48, 28020 Madrid

www.ivorypress.com

 

2015.01.27 Notícies Comments Off on Tàpies: From Within 06/02/15 – 03/05/15

Antoni Tàpies. Transfiguració 1994-2011

Vernis i dibuix

El dijous dia 20 de novembre vam inaugurar l’exposició Transfiguració d’Antoni Tàpies. Es tracta d’una exposició molt important per nosaltres perquè culmina la temporada en què celebrem el vinté aniversari de la galeria. Per aquesta ocasió hem escollit pintures que l’artista va realitzar en el periode que va des del primer any d’existència de la galeria fins a alguna de les seves darreres obres, és a dir del 1994 a 2011. Transfiguració també vol posar en relleu un important període en la vida de l’artista, un moment on la seva maduresa artística expressa una gran llibertat, així com un fort sentit de l’espiritualitat i de l’efímer.

2015.01.26 Notícies Comments Off on Antoni Tàpies. Transfiguració 1994-2011

Una obra d’Antoni Tàpies bat un nou rècord de venda en una subhasta de Christie’s

Gran-ocre-amb-incisions-de-Ant_54411492792_51348736062_224_270

La casa de subhastes Christie’s de Londres va vendre el dia 1 de juliol, per una mica més de dos milions d’euros, l’obra Gran ocre amb incisions d’Antoni Tàpies. Es trata d’un nou rècord mundial per a una obra del pintor, aquesta peça és del 1961, realitzada mitjançant procediment mitx i  medeix  260 x 195 cm. El quadre reflecteix un mur de color ocre amb una combinació d’esquerdes i incisions formant una gran pintura matèrica. L’obra va ser adquirida per Michel Tapié, influent crític i expert en l’obra de Tàpies, a qui s’atribueix haver encunyat el terme informalisme el 1952, per agrupar la feina d’artistes com Jean Dubuffet, Jean Fautrier, Alberto Burri, Willem de Kooning i Tàpies mateix. Va dirigir el Centro Internazionale di Ricerca Stetica de Torí, on es guardava aquesta obra, fins que va ser venuda i va passar per les mans de diferents col·leccionistes de Milà Suïssa i Düsseldorf.

Fins ara el rècord per a una obra de Tàpies era per Blanc amb signe vermellós, del 1963, també de gran mida (170 x 195,4 cm), es va vendre a Christie’s el 2010 per 1.197.000 euros.

2014.07.08 Notícies Comments Off on Una obra d’Antoni Tàpies bat un nou rècord de venda en una subhasta de Christie’s

Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Diàlegs d’una col·lecció. Ann Veronica Janssens, Jana Sterbak

dissolution_edited-1

Per celebrar el vintè aniversari de la galeria estem portant a terme un cicle d’exposicions on es mostren obres destacades de la nostra col·lecció. En la quarta cita d’aquest cicle donem la benvinguda a la primavera amb un arc iris de contrastos, on el gel del nord es fon sota la llum del sud. Presentem un diàleg entre dos importants i complexes peces de la col·lecció de la galeria, Reggae colour, d’Ann Veronica Janssens i Narcisse de Jana Sterbak. Ambdues volen transcendir el material, veiem en elles la màgia de la transformació i la recerca d’un significat espiritual, ofereixen a més un enfocament fresc i dinàmic, jugant amb els colors, les textures, la llum i l’ambient.

Ann Veronica Janssens treballa habitualment amb instal·lacions visuals transformant els espais arquitectònics on s’exposen les seves peces i alterant la percepció que en tenim dels mateixos, sovint jugant amb els efectes visuals i lumínics i amb la idea de fer tornar la matèria menys present i farragosa. A l’artista li preocupa la percepció de la matèria, busca l’absència d’una materialitat dominant, Reggae colour n’és un exemple. És una escultura efímera -ja que no pot romandre permanentment encesa- que difon una llum de colors degradats i lluminosos que ens connecten amb la llum, els colors i l’atmosfera del tròpic, amb un estil de vida relaxat i amb la música d’aquells paratges proporcionant-nos una intensa experiència espacial i cromàtica.

D’altra banda presentem per primer cop a la galeria una instal·lació formada per una escultura també efímera i delicada de Jana Sterbak. La peça es titula Narcisse fent al·lusió al bell jove de la mitologia grega que va ser condemnat a contemplar-se eternament enamorat de la seva pròpia imatge. Es tracta de dues cadires enfrontades realitzades amb acer inoxidable i vidre i gel respectivament, això provoca que mentre una cadira resta perfecte per sempre –com si estigués congelada- simbolitzant la joventut i la memòria, l’altre es va desfent amb el pas del temps, representant la realitat i l’envelliment. La cadira de gel, com si d’una performance es tractés, s’anirà transformant davant dels nostres ulls durant l’horari d’apertura de la galeria fins a arribar pràcticament a desaparèixer, només uns ferros estesos al paviment, un bassal d’aigua i uns trossos de gel disseminats per terra ens recordaran l’existència d’aquesta escultura eminentment efímera.

L’any 1994, Toni Tàpies va obrir una galeria a Barcelona mogut pel desig de treballar amb artistes contemporanis i mostrar creacions artístiques de qualitat. Amb el pas dels anys, la Galeria Toni Tàpies es converteix en un punt significatiu del panorama artístic de Barcelona on s’exposa l’obra d’artistes contemporanis reconeguts i artistes joves emergents. La fascinació pels projectes en què es conjuguen la passió, el risc i la provocació, l’amor per la creació i el respecte als artistes es converteixen en els trets distintius de la galeria, uns trets que ha mantingut durant els últims vint anys.

2014.03.19 Notícies Comments Off on Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Diàlegs d’una col·lecció. Ann Veronica Janssens, Jana Sterbak

Antoni Tàpies. Col·lecció, # 7

Roig i negre 2

La Fundació presenta una selecció renovada d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La mostra, que en aquesta ocasió es concentra als Espais A i D, inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies.

A l’Espai A el recorregut s’inicia amb una tria d’obres del bienni 1946-1947 en què es fa palès un interès primerenc pels materials extrapictòrics, interès que esdevindrà el tret característic de la seva producció de maduresa i que es pot apreciar en obres posteriors com araTerra i pintura (1956), Gran matèria amb papers laterals (1963) iLlibre-mur (1990), entre d’altres. L’exposició també compta amb una tria d’obres que incorporen l’objecte (com ara Porta metàl·lica i violí, realitzada per als aparadors de Gales el Nadal de 1956), i escultures de bronze (com ara Tamboret i Càntir i bota, totes dues de 1987). També s’hi pot veure una representació d’obres de les dècades de 1990 i 2000 en què s’observen diversos temes recurrents al llarg de la seva trajectòria, com ara l’interès per la matèria, els objectes quotidians i l’escriptura. La mostra també inclou una tria de gravats realitzats durant el període 1959-1987 exposats a l’Espai D.

L’itinerari es completa amb la projecció del documental Tàpies (1990) de Gregory Rood, produït per BBC – TVE Catalunya, el qual es projecta a l’auditori de la Fundació (Espai C).

2014.03.11 Notícies Comments Off on Antoni Tàpies. Col·lecció, # 7

Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Diàlegs d’una col·lecció

Porta

L’any 1994, Toni Tàpies va obrir una galeria a Barcelona mogut pel desig de treballar amb artistes contemporanis i mostrar creacions artístiques de qualitat. Amb el pas dels anys, la Galeria Toni Tàpies es converteix en un punt significatiu del panorama artístic de Barcelona on s’exposa l’obra d’artistes contemporanis reconeguts i artistes joves emergents. La fascinació pels projectes en què es conjuguen la passió, el risc i la provocació, l’amor per la creació i el respecte als artistes es converteixen en els trets distintius de la galeria, uns trets que ha mantingut durant els últims vint anys. Per celebrar aquest aniversari tan important, la galeria presenta un cicle d’exposicions on es mostren obres destacades de la seva col·lecció en un context diferent i des d’un altre punt de vista. Aquestes petites exposicions se centren en peces particularment rellevants o importants per les seves característiques artístiques, tècniques o històriques, amb associacions inusuals o noves, i que susciten la creació de nous diàlegs i significats.

En la tercera part d’aquest cicle i la primera exposició de l’any, la Galeria Toni Tàpies presenta una mostra embolcallada de vermell. Carmesí, escarlata, robí, bordeus, porpra, caoba, vermell cirera, tomàquet, remolatxa, sang de bou; el vermell del diable, un bany de sang, un cotxe esportiu, llenceria eròtica, un vi intens, un pintallavis carmí o la samarreta d’un club esportiu; el vermell de la guerra, del foc i de l’infern. El vermell és masculí, potent, eròtic, sumptuós, intens, violent, sanguinari i dramàtic. És el color de Mart, el color de la tragèdia i de les emocions profundes, el color de Caravaggio i del cristianisme, el de la ira, l’acció, el desig, la passió i l’ambició. És aclaparador i estimulant. El vermell sempre és millor vestit de blanc i negre, de manera que pugui exercir el seu regnat, amagar-se i, alhora, resplendir amb tota la seva magnificència. Dominat i utilitzat pels pintors més grans de tots els temps, el vermell és l’autèntic color de l’art.

Quatre potents artistes de contextos i generacions diferents es reuneixen avui per tenyir la galeria amb la seva versió personal del vermell: Antoni Tàpies, Edward Burtynsky, Jaume Plensa i João Onofre, tots quatre amb una presència sòlida i continuada a la galeria al llarg de la seva història. Són artistes intensos que no han tingut mai por de conquerir els espais, marcar la seva presència físicament i gravar-nos les seves creacions en la imaginació. A través de la seva obra, el vermell –que continua sent molt viril– es revela com un color més cínic i rebel. Igual que Jesucrist va transformar l’aigua en vi, aquí l’aigua es converteix en níquel, la sang és vi, la pintura és aigua i el vidre és tinta. El drama i la mort es transformen en bellesa, la passió és lleugera i volàtil, la fatalitat és una oportunitat i el pessimisme és la manera més divertida de començar el dia. Aquesta exposició fa èmfasi en algunes perspectives dramàtiques, amb alguns tombs inesperats que les transformen. El vermell ressona amb noves vibracions; res no és el que sembla. La tragèdia humana podria inspirar la millor comèdia.

I lentament, contradictòriament, el vermell es pot erigir en el nou rosa. El color de l’optimisme i l’entusiasme. No hem d’oblidar que avui comença l’Any Nou xinès, sens dubte una ocasió per celebrar-ho encara més. El vermell és el color predilecte dels xinesos, que consideren que porta bona sort i, sobretot, prosperitat; així doncs, no hi ha millor manera de començar el nou any que fer-ho amb un gran got d’optimisme vermell…

2014.01.24 Notícies Comments Off on Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Diàlegs d’una col·lecció

Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Dibuixos de la col·lecció

En el 2014 la Galeria Toni Tàpies complirà un vintenni dedicat a realitzar activitats expositives de primera línia. Durant aquests anys la galeria ha desenvolupat una forta presència en l’escena artística barcelonina produint exposicions d’artistes contemporanis reconeguts internacionalment, tant de joves creadors emergents com d’altres ja consolidats. Per celebrar aquest esdeveniment proposem un cicle d’exposicions puntuals en les quals mostrarem un seguit de peces singulars de la nostra col·lecció. Enfocarem el treball expositiu envers obres que per les seves característiques artístiques, tècniques o històriques ofereixin una especial rellevància, sovint creant diàlegs subtils entre peces de diferents artistes.

En la primera cita d’aquest cicle expositiu vam presentar un diàleg simbòlic sobre l’amor i l’odi. Les dues peces, Maldito Corazón de Susy Gómez i Trinity Site 8 de Jeff Brouws, van relacionar i contrastar aquestes dues emocions en tons més subtils, com la tristesa, el dolor i la passió, la destrucció i la creació, la lletjor i la bellesa.

Seguir leyendo

2013.11.21 Notícies Comments Off on Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Dibuixos de la col·lecció

Antoni Tàpies. De l’objecte a l’escultura (1964-2009)

el-armario-374x500

Museu Guggenheim Bilbao

El Museu Guggenheim Bilbao acull, en l’any en que es compleix el primer aniversari del decés de l’artista, Antoni Tàpies . De l’objete a l’escultura (1964–2009), la primera revisió complerta i en profunditat d’una de las facetes més reveladores d’un artista fonamental de la segona meitat del segle XX: la seva producció d’escultures al llarg de quasi cinc decàdes.

L’exposició, que compta amb el patrocini d’Iberdrola, reuneix prop de cent obres, des de els seus primers objectes i assemblage de mitjans dels anys seixanta i setanta, fins a les terres xamotades i bronzes més recents, incloent l’ última escultura que firma l’artista l’any 2009.

Seguir leyendo

2013.10.16 Notícies Comments Off on Antoni Tàpies. De l’objecte a l’escultura (1964-2009)