Notícies

Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Diàlegs d’una col·lecció

Porta

L’any 1994, Toni Tàpies va obrir una galeria a Barcelona mogut pel desig de treballar amb artistes contemporanis i mostrar creacions artístiques de qualitat. Amb el pas dels anys, la Galeria Toni Tàpies es converteix en un punt significatiu del panorama artístic de Barcelona on s’exposa l’obra d’artistes contemporanis reconeguts i artistes joves emergents. La fascinació pels projectes en què es conjuguen la passió, el risc i la provocació, l’amor per la creació i el respecte als artistes es converteixen en els trets distintius de la galeria, uns trets que ha mantingut durant els últims vint anys. Per celebrar aquest aniversari tan important, la galeria presenta un cicle d’exposicions on es mostren obres destacades de la seva col·lecció en un context diferent i des d’un altre punt de vista. Aquestes petites exposicions se centren en peces particularment rellevants o importants per les seves característiques artístiques, tècniques o històriques, amb associacions inusuals o noves, i que susciten la creació de nous diàlegs i significats.

En la tercera part d’aquest cicle i la primera exposició de l’any, la Galeria Toni Tàpies presenta una mostra embolcallada de vermell. Carmesí, escarlata, robí, bordeus, porpra, caoba, vermell cirera, tomàquet, remolatxa, sang de bou; el vermell del diable, un bany de sang, un cotxe esportiu, llenceria eròtica, un vi intens, un pintallavis carmí o la samarreta d’un club esportiu; el vermell de la guerra, del foc i de l’infern. El vermell és masculí, potent, eròtic, sumptuós, intens, violent, sanguinari i dramàtic. És el color de Mart, el color de la tragèdia i de les emocions profundes, el color de Caravaggio i del cristianisme, el de la ira, l’acció, el desig, la passió i l’ambició. És aclaparador i estimulant. El vermell sempre és millor vestit de blanc i negre, de manera que pugui exercir el seu regnat, amagar-se i, alhora, resplendir amb tota la seva magnificència. Dominat i utilitzat pels pintors més grans de tots els temps, el vermell és l’autèntic color de l’art.

Quatre potents artistes de contextos i generacions diferents es reuneixen avui per tenyir la galeria amb la seva versió personal del vermell: Antoni Tàpies, Edward Burtynsky, Jaume Plensa i João Onofre, tots quatre amb una presència sòlida i continuada a la galeria al llarg de la seva història. Són artistes intensos que no han tingut mai por de conquerir els espais, marcar la seva presència físicament i gravar-nos les seves creacions en la imaginació. A través de la seva obra, el vermell –que continua sent molt viril– es revela com un color més cínic i rebel. Igual que Jesucrist va transformar l’aigua en vi, aquí l’aigua es converteix en níquel, la sang és vi, la pintura és aigua i el vidre és tinta. El drama i la mort es transformen en bellesa, la passió és lleugera i volàtil, la fatalitat és una oportunitat i el pessimisme és la manera més divertida de començar el dia. Aquesta exposició fa èmfasi en algunes perspectives dramàtiques, amb alguns tombs inesperats que les transformen. El vermell ressona amb noves vibracions; res no és el que sembla. La tragèdia humana podria inspirar la millor comèdia.

I lentament, contradictòriament, el vermell es pot erigir en el nou rosa. El color de l’optimisme i l’entusiasme. No hem d’oblidar que avui comença l’Any Nou xinès, sens dubte una ocasió per celebrar-ho encara més. El vermell és el color predilecte dels xinesos, que consideren que porta bona sort i, sobretot, prosperitat; així doncs, no hi ha millor manera de començar el nou any que fer-ho amb un gran got d’optimisme vermell…

2014.01.24 Notícies Comments Off on Galeria Toni Tàpies: 1994-2014. Diàlegs d’una col·lecció

SSL Certificates